Les persones som quelcom més que un rostre o un cos. La Hannah Höck activista i feminista del moviment Dadà, plasmava les seves inquietuds en els seus fotomuntatges (tècnica de la qual en va ser pionera). Amb els seus autoretrats andrògens mostrava una “dona nova”, una dona diferent que trencava amb la representació tradicional del cos femení. Una denúncia, també, d’una societat masclista i misògina. L’Amparito, artista contemporània, també fa una denúncia a través de la seva acció “Jo también hago caca” del prototip de bellesa que ens ven la publicitat i de les greus conseqüències d’aquesta manipulació.
A través d’aquestes dues artistes, als alumnes de 4t els han sorgit preguntes com…quines imatges són reals? què és el que està manipulat i què no? ens menteixen? i després de reflexionar, han creat imatges que parlen més enllà del seu aspecte físic: les seves inquietuds, la seva identitat, les seves preocupacions, les seves aficions, les seves conviccions…
Aquí us compartim les seves imatges, no ho dubteu aquests no us menteixen!